EDAT MITJANA

30 11 2009

PERIODE: s. V – s. XV.

Etapa entre l’Antiguitat i el Renaixement. L’inici d’aquesta època la marca la caiguda de l’Imperi Romà el 476 i el final el marca el descubriment d’Amèrica el 1492.

Anuncis




EDAT ANTIGA

30 11 2009

PERIODE: s. VIII a.C. – 476 d.C. (Caiguda de l’Imperi Romà).

S’anomena també Època Clàssica. Destaquen dues civilitzacions d’aquesta etapa: la grega i la romana, que són les que més han influenciat a la música occidental.

Abans dels grecs i dels romans, tenim la música dels antics egipcis i de l’antic orient (Xina i Japó, per ex.)

Els grecs de l’època clàssica desenvoluparen els estudis de molts camps: matemàtiques, filosofia… a més de la música, que formava part sempre de l’educació dels joves. Aquesta estava molt present en la seva vida: cantaven en bodes, funerals, naixements i d’altres cerimònies religioses. La música sempre anava lligada a la poesia i a la dansa.

Els romans, més tard, desenvoluparen les novetats musicals dels grecs.

INSTRUMENTS


VENT

  • AULOS: Espècie de flauta doble (dos tubs units per l’embocadura). Cada mà toca un dels tubs. Els romans l’anomenaren TÍBIA.
  • SIRINGA: També coneguda com flauta de Pa en honor al deu Pa, que sempre era representat amb aquesta flauta. Es tracta d’un conjunt de tubs de canya units entre si. Se trata de un conjunto de tubos de caña unidos entre sí. Els romans l’anomenaren FISTULA PANIS.
  • CORNU: Espècie de trompeta amb el tub de forma circular, d’ús sobretot militar.

CORDA

  • LIRA: Espècie d’arpa primitiva. Les primeres lires estaven fetes amb la closca d’una tortuga com a caixa de ressonància. També es feia amb banyes de cabra sobre els que es tensaven les cordes (fetes amb tripes d’animal seques). Al principi la lira tenia quatre cordes i mica en mica s’anaren afegint més.

PERCUSSIÓ

  • CRÒTALS: Petits platerets que es feien xocar entre si amb els dits. Primer eren fets de fusta i desprès de metall.
  • TYMPANUM: Era una membrana de pell d’animal tensada sobre un marc de fusta. Es picava amb la mà.

AUDICIONS DE L’EDAT ANTIGA:





LA PREHISTÒRIA

25 09 2009

De la prehistòria no tenim cap partitura, perquè encara no s’havia descobert l’escriptura ni el paper. Només podem fer suposicions a través de les troballes d’objectes als jaciments arqueològics i de les imatges que han quedat de pintures rupestres.

Hi ha uns especialistes, anomenats arqueomusicòlegs, que dins de l’Arqueologia, s’especialitzen en les troballes relacionades amb la música.

Suposem que la música va poder néixer per diverses causes: pels moviments rítmics del treball al camp, provocant la necessitat de cantar o fer sons que ajudessin a sincronitzar el ritme. O bé per la necessitat de invocar les forces de la natura o els déus o la màgia, per tal d’afavorir a la comunitat quan hi havia dificultats.

S’han trobat restes d’instruments musicals de quatre tipus diferents:

  • Idiòfons (que es piquen): sonalles, pals.
  • Membranòfons (que tenen una membrana de pell, que vibra): tambors.
  • Cordòfons (de corda): arcs.
  • Aeròfons (de vent): flautes fetes amb ossos d’animals.