La veu humana

7 01 2010

Veu

La veu humana és l’instrument musical més perfecte, més antic, més conegut, més utilitzat i més barat del món. Es fa servir des de fa milions d’anys.

Cantar és la forma més espontània i natural de l’expressió musical.

La música on la protagonista és la veu humana s’anomena música vocal, per a distingir-la de la música pensada per a instruments, que es denomina música instrumental.

A diferència dels altres instruments, la veu no és visible. És un instrument amagat amb unes possibilitats específiques lligades a cada persona.

El cantant haurà d’esforçar-se i estudiar per poder utilizar de la millor manera possible el seu instrument. Per aquest motiu, és l’instrument més difícil d’ensenyar.

La veu és un instrument musical ja que té els tres elements característics d’un instrument:

– Material elàstic: cordes vocals

– Mecanisme: Aparell respiratori

– Ressonadors: Cavitats facials (boca i nas), cavitats cranials, faringe i pit.

Cordes vocals

La veu és el so produït per la vibració de les cordes vocals quan hi passa l’aire.

La veu comprèn des d’una simple cançó fins formes complexes, com l’òpera. La simfonia i el concert, en canvi, constituïxen exemples de música instrumental.

Els òrgans essencials que participen en la producció de la veu són: pulmons, laringe i faringe.

Pulmons

Pulmons

– Donen cabuda a l’aire gràcies a la seva mida i a la seva capacitat d’eixamplar-se. Sota els pulmons hi ha un múscul anomenat diafragma. Quan l’aire arriba als pulmons, aquest múscul baixa i deixa espai per afavorir-ne l’eixamplament.

– Impulsen l’aire cap a l’exterior gràcies al diafragma, que torna a la seva posició i empeny els pulmons cap amunt, afavorint l’expulsió de l’aire.

El diafragma és important a l’hora de la respiració. La respiració més adequada per a l’emissió de la veu és la respiració diafragmàtica, que afavoreix el moviment del diafragma quan inspirem i expirem.

Laringe

Laringe

L’òrgan principal de la producció de la veu, forma part de l’aparell respiratori, i comunica la faringe amb la tràquea. Les dimensions d’aquest òrgan varien segons l’edat, sexe i constitució de cada individu. La laringe està formada per nou cartílags (cricoide, tiroide, aritenoide, corniculats, cuneïformes i epiglotis) que són moguts per diferents músculs. Les cares laterals de la laringe estan parcialment cobertes per el tiroides, que és el cartílag que en empassar, parlar o cantar es desplaça amunt. Rere aquest cartílag es troben les cordes vocals. Aquestes són quatre replegaments: dos de superiors (cordes falses o ventriculars) i dos d’inferiors que són les verdaderes cordes vocals. Les dues últimes, en aproximar-se vibrant originen un “so sonor”, i si no vibren produeixen un “so sord”.

Faringe

Parts de la faringe

És una cavitat en forma de tub que forma part del tub digestiu i de l’aparell respiratori, que s’estén des de la part posterior de les fosses nasals fins al començament de l’esòfag i de la laringe.
La faringe està situada a la part posterior de la boca i és comuna a les vies digestives i respiratòries. Al sostre de la faringe ens trobem amb unes estructures glandulars limfàtiques, les amígdales, amb funció defensiva front a les infeccions bacterianes. Durant la deglució, el pas de l’aire a la laringe resta tancat momentàniament per l’epiglotis, estructura cartilaginosa elàstica de la laringe. Això evitarà l’entrada de substàncies sòlides o líquides a les vies respiratòries.

Més informació
CLASSIFICACIÓ DE LES VEUS HUMANES
Anuncis

Accions

Information




%d bloggers like this: