EDAT MITJANA

30 11 2009

PERIODE: s. V – s. XV.

Etapa entre l’Antiguitat i el Renaixement. L’inici d’aquesta època la marca la caiguda de l’Imperi Romà el 476 i el final el marca el descubriment d’Amèrica el 1492.

Anuncis




EDAT ANTIGA

30 11 2009

PERIODE: s. VIII a.C. – 476 d.C. (Caiguda de l’Imperi Romà).

S’anomena també Època Clàssica. Destaquen dues civilitzacions d’aquesta etapa: la grega i la romana, que són les que més han influenciat a la música occidental.

Abans dels grecs i dels romans, tenim la música dels antics egipcis i de l’antic orient (Xina i Japó, per ex.)

Els grecs de l’època clàssica desenvoluparen els estudis de molts camps: matemàtiques, filosofia… a més de la música, que formava part sempre de l’educació dels joves. Aquesta estava molt present en la seva vida: cantaven en bodes, funerals, naixements i d’altres cerimònies religioses. La música sempre anava lligada a la poesia i a la dansa.

Els romans, més tard, desenvoluparen les novetats musicals dels grecs.

INSTRUMENTS


VENT

  • AULOS: Espècie de flauta doble (dos tubs units per l’embocadura). Cada mà toca un dels tubs. Els romans l’anomenaren TÍBIA.
  • SIRINGA: També coneguda com flauta de Pa en honor al deu Pa, que sempre era representat amb aquesta flauta. Es tracta d’un conjunt de tubs de canya units entre si. Se trata de un conjunto de tubos de caña unidos entre sí. Els romans l’anomenaren FISTULA PANIS.
  • CORNU: Espècie de trompeta amb el tub de forma circular, d’ús sobretot militar.

CORDA

  • LIRA: Espècie d’arpa primitiva. Les primeres lires estaven fetes amb la closca d’una tortuga com a caixa de ressonància. També es feia amb banyes de cabra sobre els que es tensaven les cordes (fetes amb tripes d’animal seques). Al principi la lira tenia quatre cordes i mica en mica s’anaren afegint més.

PERCUSSIÓ

  • CRÒTALS: Petits platerets que es feien xocar entre si amb els dits. Primer eren fets de fusta i desprès de metall.
  • TYMPANUM: Era una membrana de pell d’animal tensada sobre un marc de fusta. Es picava amb la mà.

AUDICIONS DE L’EDAT ANTIGA:





ROSSINI, GIOACHINO

19 11 2009

G. Rossini

GIOVACCHINO ANTONIO ROSSINI

Pesaro (Itàlia), 29 de febrer de 1792 – Passy, Illa de França, 13 de novembre de 1868

Època musical: Romanticisme.

El compositor d’òperes més famós de la seva època. Fill d’un trompista i una cantant. Quan era petit, el seu pare fou empresonat durant les invasions de Napoleó i la seva mare es traslladà a Bolonya amb ell. El mantenia cantant. Allà estudià música. Més tard el pare va poder reunir-se de nou amb ells. Gioachino va cantar en corals d’esglésies i estudià en el Liceu musical. Amb catorze anys compongué la seva primera òpera: “Demetrio e Polibio”. Li agradava molt la música de Mozart i de Haydn. Escriví moltes òperes, sobretot còmiques. El 1813 es guanyà el reconeixement amb la primera òpera seriosa: Tancredi. Anà a Nàpols contractat per l’empresari Barbaja, com a director musical del Teatro San Carlo. Allà va conèixer la soprano Isabel Colbrand (que nasquè a Madrid) i s’hi va casar el 1822. Per a ella escriví òperes serioses. Però com se’l va reconèixer millor era en el camp còmic amb Il barbiere di Siviglia (“El barber de Sevilla”) (Roma, 1816), i La Cenerentola (“La Ventafocs”) (1817). Òperes serioses foren La gazza ladra (“La garsa lladra”) (1817) . També visquè a Viena (1823), on conegué Beethoven, a París i a Londres, on reuní una fortuna. Contractat pel govern francès, escriví a París arranjaments d’òperes anteriors, i composà Guillaume Tell (“Guillem Tell”) (1829). La manca de salut física i les crisis sentimentals i depressives l’apartaren al final de la seva vida de la composició d’òperes.

Era una gran amant de la cuina i del menjar. Li encantava elaborar receptes de cuina inventades per ell que avui dia encara trobem als menús dels restaurants:

  • Amanida Rossini (composta de mostassa, llimona, pebre, sal, oli d’oliva i tòfona).
  • Canelons Rossini.
  • Tournedó Rossini.

Una curiositat: El seu sentit de l’humor. Aquí podeu veure una mostra d’una composició ben divertida de Rossini, “Duet dels dos gats”, imitant les veus de dos gats, pensada per a fer amb dues cantants femenines (soprano i mezzosoprano). En aquest cas, interpretat per la cantant soprano catalana Montserrat Caballé acompanyada per Concha Velasco, també cantant i actriu:


I aquí interpretat amb una altra cantant lírica:





La tardor de Les quatre estacions

8 11 2009

A. Vivaldi. La tardor de Les quatre estacions

 – Melodia amb tres notes

– Corxera i dues semicorxeres.

– El si bemoll.

fragment de La tardor de Les quatre estacions





VIOLÍ, EL

6 11 2009

violíDescripció:

Instrument fet de fusta, amb quatre cordes. Mànec sense trasts i arquet amb crins de cavall que freguen les cordes.

Família:

Corda fregada (cordòfons).

Agrupaments musicals on se sol trobar:

Orquestra simfònica, orquestra de cambra, quartet de corda.

Història:

És el més petit i agut de la seva família. Deriva de la “viola da braccio” i el rabec. Des del s. XVII té quatre cordes. El violí es va desenvolupar especialment a Itàlia, concretament a Cremona, on s’han construït els millors violins del món. El seu inventor va ser Andrea Amati (1511-1579). El luthier (fabricant d’instruemnts) Antonio Stradivarius va ser el més famós de tota la història. Els seus violins són els més cars del món.

Violí i les seves parts