La història de Peer Gynt

27 09 2009

HISTÒRIA DE PEER GYNT, D’HENRIK IBSEN

 

Peer Gynt era el jove més trapella d’un poblet de Noruega. Ni treballava ni seguia les normes, i enamorava totes les noies.

 

Peer es va enamorar de Solveig, una noia bonica i encantadora. Però Peer Gynt agradava tant a totes les noies que, en un casament la núvia li va dir:

 

–         Oh, Peer Gynt, sóc tan desgraciada. No estimo el meu marit perquè estic enamorada de tu. Fugim junts!

 

Peer Gynt no s’ho va pensar dues vegades i van fugir! Però com que no l’estimava, i no li agradaven gens els compromisos, l’endemà va abandonar la núvia fugitiva per empaitar una altra noia misteriosa que es va presentar dient:

 

–         Oh, Peer Gynt, sóc la filla del rei dels trolls. Vine a conèixer el meu pare al Palau de la Muntanya. Te’l presentaré i li diré que em vull casar amb tu.

 

Com que això de treballar, a Peer Gynt no li agradava gaire, va pensar que fer de príncep podia ser un bon ofici. I així, a cavall d’un porc gegant, es van encaminar cap al Palau de la Muntanya.

 

El que Peer Gynt desconeixia era el costum dels trolls de menjar-se els convidats. I quan estaven a punt de cruspir-se’l, en aquell moment, es van sentir unes campanes que tocaven a la llunyania!

 

I tothom sap, si més no a Noruega, que cap troll no suporta el so de les campanes! Sense trolls a la vista, Peer Gynt va abandonar el Palau de la Muntanya i es va dirigir cap al seu poble on va retrobar Solveig, que l’esperava.

 

Al cap de pocs dies, Peer Gynt tornava a fugir, ara a l’Àfrica, on va viure aventures extraordinàries.

 

Al desert va trobar uns lladres que havien assaltat un emperador i que en veure’l van escapar-se cames ajudeu-me i van abandonar el botí.

 

Vestit d’emperador, Peer Gynt es va presentar en un campament beduí on va ser pres per un gran profeta i tractat amb grans honors.

 

En aquest campament, hi vivia una princesa per qui Peer Gynt es va sentir immediatament seduït. Però, al cap de pocs dies, la princesa va fugir i se li va emportar totes les riqueses.

 

I així va ser com Peer Gynt es va adonar que era hora de tornar al seu poble, a passar la resta dels dies amb l’única dona que estimava de debò, la bonica Solveig.

 

princesa

Anuncis




El matí de la suite Peer Gynt

27 09 2009

El matí:

D’un caràcter pastoral i idíl·lic. Diàleg entre flauta i oboè. Es una descripció meravellosa. Un mateix tema es repeteix constantment en contínues variacions d’harmonia i instrumentació.

1- Apareixen els primers raigs de sol. Poc a poc augmenta la  llum.

2- El sol va il·luminant els pobles més llunyans.

3- La claredat del dia és més intensa cada vegada.

4- Amb la claredat del dia Peer comença a recórrer el món en busca d’aventures.

5- A vegades, sembla com si la llum lluiti amb les tenebres.

6- Canten els ocells. El camp està ple de llum.





Peer Gynt

27 09 2009

A les llargues nits escandinaves la gent solia arraulir-se al voltant del foc i recitaven llargues històries. De vegades eren heroiques, de vegades divertides però sempre plenes d’imatges poètiques i descripcions meticuloses. Eren les sagues. L’origen de la llegenda d’en Peer Gynt es troba precisament dins d’aquesta tradició literària que ara encara es segueix practicant.

 

Peer Gynt, és una història fantàstica escrita en vers pel dramaturg noruec Ibsen.

 

Coneix tota la història de Peer Gynt!

 

Edvard Grieg compon una música d’escena per aquesta obra de teatre. Dels 22 números, Edvard Grieg en seleccionà vuit, arreglant-los i reorquestrant-los en dues suites per a orquestra simfònica.

 

Suite núm. 1 

 

La Suite núm. 1 op. 46, va ser escrita el 1888. L’estructura és la següent:

 

  1. El matí (Morgenstemning). És un Allegro pastoral, en la tonalitat de mi major.

  2. La mort de Åse (Åses død). Andante doloroso, en si menor.

  3. Dansa d’Anitra (Anitras Dans). Tempo di mazurka, en la menor.

  4. A la cova del rei de la muntanya (Dovregubbens hall). Molts canvis de caràcter (Alla marcia et molto marcato, Più vivo, Stringendo al fine), en si menor.

 

Suite núm. 2

 

La Suite núm. 2, op. 55, va ser escrita el 1891. L’estructura és la següent:

 

  1. El segrest de la núvia. El lament d’Ingrid (Bruderovet. Ingrids klage). Allegro furioso-Andante doloroso, en sol menor.

  2. Dansa àrab (Arabisk Dans). Allegretto vivace, en do major.

  3. El retorn de Peer Gynt. Tempesta en el mar (Peer Gynts hjemfart. Stormful aften pa havet). Allegro agitato, en fa# major.

  4. Cançó de Solveig (Solveigs Sang). Andante-Allegretto tranquillamente, alternant la menor i la major.

 

 

Escolta un fragment de ‘Peer Gynt’ Suite No. 1, Op. 46 – “El matí” (orquestra).

 

Toca amb la flauta el fragment d’El matí de la suite Peer Gynt.