GRIEG, Edvard

26 09 2009

 

GRIEG

Edvard Hagerup Grieg  va néixer a Bergen (Noruega) el 15 de juny 1843 i va morir el 4 de setembre a la mateixa ciutat el 1907.

 És el compositor noruec més important i un dels més destacats del nacionalisme del segle XIX.

Fou el quart de cinc fills.  La seva mare, Gesine, era una gran pianista i professora de piano. El seu pare, Alexander, era cònsol britànic i afeccionat a la música, per això organitzava vetllades musicals al seu saló. Per tant, tenien una elevada posició social i un bon ambient musical.

Al sis anys va rebre classes de piano de la seva mare, que el feia estudiar cada dia. Els estudis de l’escola no li interessaven gaire, només la música.
El 1860 va patir una malaltia que afectà el seu pulmó esquerre i que li portà problemes de salut la resta de la seva vida.

 

Va estudiar a Leipzig i a Copenhaguen; allí hi conegué el compositor Rikard Nordraak, que l’orientà a aprofundir el folklore noruec. Va conèixer també Liszt i altres músics europeus de l’època.

L’any 1867 es casà amb la seva cosina, la cantant Nina Hagerup, a qui considerava la intèrpret ideal de les seves composicions.

Feia moltes gires com a concertista de piano, composava encàrrecs i durant dos anys va fer de director de la Societat Harmònica de Bergen.
Tot fent gires de concerts, va viatjar a Praga, Varsòvia i París.
Va ser membre de la Reial Acadèmia de la Música Sueca amb vint-i-nou anys, de l’Acadèmia de les Arts Franceses el 1890 i doctor honoris causa de la Universitat de Cambridge (1893) i de la d’Oxford (1906).

 

Mentre preparava un viatge a Anglaterra, patí un atac de cor i va morir. El seu funeral fou d’abast internacional. El cos fou incinerat i l’urna que conté les seves cendres es troba a Troldhaugen, on actualment hi ha un museu en memòria del compositor.

 

La seva amistat amb escriptors del país, com Ibsen i Björnson, fa que Grieg posi música als seus poemes i obres de teatre. “Peer Gynt” es basa en un drama d’Ibsen, que Grieg transformà en dues suites per a orquestra; cadascuna d’elles inclou diferents temps o quadres de la vida fantàstica de Peer Gynt.

Actualment ens sonen molts fragments de música de Grieg per ser la banda sonora d’anuncis televisius; això per exemple succeeix amb “El matí” de la Suite nº1 de “Peer Gynt“.

A part de la suite Peer Gynt  també destaquen  altres obres com el “Concert per a piano i orquestra en La m, op. 16”, les “Danses noruegues”, diferents quartets, sonates, peces per a piano i arranjaments de música folklòrica. No va compondre ni simfonies ni òperes.

Advertisements

Accions

Information




%d bloggers like this: