LA COBLA

21 09 2009

LA COBLA

CoblaC

La cobla és un conjunt instrumental popular típic de Catalunya.

Està composta per instruments de vent amb doble canya, de vent amb broquet, un de corda i un de percussió. En total són onze instrumentistes i dotze instruments, ja que un dels músics en toca dos.

Els músics estan distribuïts en dos fileres, davant els instruments de vent fusta i darrera els de vent de metall. Així mateix, cada filera també s’organitza segons el registre de so dels instruments: els aguts a l’esquerra i els greus a la dreta.

 

Els instruments de la cobla són:

 FLABIOL I TAMBORÍ:

tamboriflaviol

El flabiol i el tamborí són els dos instruments de la cobla que els toca la mateixa persona. El flabiol és de la família de vent i el tamborí és de percussió, de fet, és l’únic instrument de percussió que hi ha a la cobla. El flabiol és toca amb la mà esquerra i el tamborí es pica amb la dreta.

Es col·loca a la fila del davant.

 

TENORA:

tenora2

 La tenora és un dels instruments més importants de la cobla, és el que normalment fa de solista. És típic de Catalunya. És un instrument de vent-fusta (aeròfon) de doble canya que està fabricat gairebé del tot amb fusta de ginjoler (el ginjoler és un arbust). La part inferior de l’instrument -que es diu campana o pavelló- està fabricada de metall perquè soni més fort.

Es col·loca a la fila del davant.

 

TIBLE:

tible2

És un instrument aeròfon i de doble canya fabricat a partir de la fusta del ginjoler. És molt semblant a la tenora però la diferència principal és que el tible no te la campana metàl·lica, i la tenora sí. Té un so estrident i penetrant molt apropiat per fer de solista que és una de les seves funcions en la Cobla. A primera vista, el tible s’assembla una mica al clarinet. Però hi ha una diferència fonamental: el clarinet té una sola canya muntada en una embocadura rígida. En canvi, en el tible bufem directament sobre la doble canya que hi ha fixada al tudell.

Es col·loca a la fila del davant.

 

FISCORN:

fiscorn4

 

El fiscorn és un instrument aeròfon (de vent-metall) típic de Catalunya. Consisteix en un tub cònic cargolat que es va eixamplant a mesura que s’acosta a la campana. Per sonar utilitza un broquet o embocadura. Per canviar les notes utilitza un sistema semblant a la trompeta o la trompa, és a dir, uns cilindres o pistons que poden pujar i baixar segons quina sigui la nota que es vulgui tocar.

Es col·loca a la fila del darrera.

 

TROMPETA:

trompeta4

És un instrument aeròfon (de vent metall), molt semblant al fiscorn i al trombó. Està construït amb un tub de metall llarg i cargolat i les notes s’articulen mitjançant els pistons o vàlvules. Te tres pistons i es toquen amb la mà dreta. Dels instruments de metall de la cobla és el més agut. No és típic de la cobla ja que es toca a tot el món.

Es col·loca a la fila del darrera.

 

TROMBÓ:

Trombó

És un instrument aeròfon (de la família de vent-metall). No és exclussiu de les cobles catalanes i es coneix a tot el món. Està format per un llarg tub doblegat i per fer les notes pot utilitzar dos sistemes diferents. Un, amb pistons com la trompeta i l’altre sense pistons. Quan no porta pistons utilitza una vara per poder fer les notes i és el trombonista qui ha de saber a quin lloc ha de posar la vara perquè soni bé.

Es col·loca a la fila del darrera.

 

CONTRABAIX:

contrabaix

És l’únic instrument de la cobla que és cordòfon, és a dir, de la família de corda. El seu orígen no és pas català i és tocat arreu del món.
És una part fonamental en les sardanes ja que s’encarrega d’una part molt important a nivell rítmic.
El contrabaix es pot tocar amb arquet o fent pizzicato (és a dir, tocant les cordes directament amb els dits).
Normalment es col·loca entremig de les dues fileres de la cobla. Just a la banda oposada de l’altre instrument que no és de percussió, el tamborí, que també compleix una funció únicament rítmica dins dels instruments de la cobla.

 

LA SARDANA

 

 Generalment, la cobla toca sardanes, però de vegades també acompanya balls populars, fa concerts, etc…

La sardana és una dansa popular catalana i és el ball nacional de Catalunya. Es balla fent una rotllana.

sardana

No hi ha cap nombre concret de balladors per poder ballar una sardana. Normalment es ballen formant parelles home-dona, mirant cap al centre de la rotllana. La sardana és una dansa oberta en la qual tothom pot ballar i els balladors no cal que tinguin parella per poder entrar en una rotllana. A més, poden entrar-hi en qualsevol moment de la sardana.
La sardana té només dos passos principals, anomenats curts i llargs.

La sardana més coneguda és La Santa Espina, que es va estrenar a Barcelona el 19 de gener de 1907. Va ser prohibida durant uns anys durant la dictadura Franco per ser considerada l’himne més popular de Catalunya.


Clica aquest enllaç per jugar amb la cobla i els seus instruments:

La cobla

 

 

La cobla

Vols saber una mica més de la Sardana i la cobla? Clica aquest enllaç

 

Sardana i Cobla

Sardana i Cobla

Advertisements

Accions

Information




%d bloggers like this: