La història de Peer Gynt

27 09 2009

HISTÒRIA DE PEER GYNT, D’HENRIK IBSEN

 

Peer Gynt era el jove més trapella d’un poblet de Noruega. Ni treballava ni seguia les normes, i enamorava totes les noies.

 

Peer es va enamorar de Solveig, una noia bonica i encantadora. Però Peer Gynt agradava tant a totes les noies que, en un casament la núvia li va dir:

 

–         Oh, Peer Gynt, sóc tan desgraciada. No estimo el meu marit perquè estic enamorada de tu. Fugim junts!

 

Peer Gynt no s’ho va pensar dues vegades i van fugir! Però com que no l’estimava, i no li agradaven gens els compromisos, l’endemà va abandonar la núvia fugitiva per empaitar una altra noia misteriosa que es va presentar dient:

 

–         Oh, Peer Gynt, sóc la filla del rei dels trolls. Vine a conèixer el meu pare al Palau de la Muntanya. Te’l presentaré i li diré que em vull casar amb tu.

 

Com que això de treballar, a Peer Gynt no li agradava gaire, va pensar que fer de príncep podia ser un bon ofici. I així, a cavall d’un porc gegant, es van encaminar cap al Palau de la Muntanya.

 

El que Peer Gynt desconeixia era el costum dels trolls de menjar-se els convidats. I quan estaven a punt de cruspir-se’l, en aquell moment, es van sentir unes campanes que tocaven a la llunyania!

 

I tothom sap, si més no a Noruega, que cap troll no suporta el so de les campanes! Sense trolls a la vista, Peer Gynt va abandonar el Palau de la Muntanya i es va dirigir cap al seu poble on va retrobar Solveig, que l’esperava.

 

Al cap de pocs dies, Peer Gynt tornava a fugir, ara a l’Àfrica, on va viure aventures extraordinàries.

 

Al desert va trobar uns lladres que havien assaltat un emperador i que en veure’l van escapar-se cames ajudeu-me i van abandonar el botí.

 

Vestit d’emperador, Peer Gynt es va presentar en un campament beduí on va ser pres per un gran profeta i tractat amb grans honors.

 

En aquest campament, hi vivia una princesa per qui Peer Gynt es va sentir immediatament seduït. Però, al cap de pocs dies, la princesa va fugir i se li va emportar totes les riqueses.

 

I així va ser com Peer Gynt es va adonar que era hora de tornar al seu poble, a passar la resta dels dies amb l’única dona que estimava de debò, la bonica Solveig.

 

princesa

Anuncis




El matí de la suite Peer Gynt

27 09 2009

El matí:

D’un caràcter pastoral i idíl·lic. Diàleg entre flauta i oboè. Es una descripció meravellosa. Un mateix tema es repeteix constantment en contínues variacions d’harmonia i instrumentació.

1- Apareixen els primers raigs de sol. Poc a poc augmenta la  llum.

2- El sol va il·luminant els pobles més llunyans.

3- La claredat del dia és més intensa cada vegada.

4- Amb la claredat del dia Peer comença a recórrer el món en busca d’aventures.

5- A vegades, sembla com si la llum lluiti amb les tenebres.

6- Canten els ocells. El camp està ple de llum.





Peer Gynt

27 09 2009

A les llargues nits escandinaves la gent solia arraulir-se al voltant del foc i recitaven llargues històries. De vegades eren heroiques, de vegades divertides però sempre plenes d’imatges poètiques i descripcions meticuloses. Eren les sagues. L’origen de la llegenda d’en Peer Gynt es troba precisament dins d’aquesta tradició literària que ara encara es segueix practicant.

 

Peer Gynt, és una història fantàstica escrita en vers pel dramaturg noruec Ibsen.

 

Coneix tota la història de Peer Gynt!

 

Edvard Grieg compon una música d’escena per aquesta obra de teatre. Dels 22 números, Edvard Grieg en seleccionà vuit, arreglant-los i reorquestrant-los en dues suites per a orquestra simfònica.

 

Suite núm. 1 

 

La Suite núm. 1 op. 46, va ser escrita el 1888. L’estructura és la següent:

 

  1. El matí (Morgenstemning). És un Allegro pastoral, en la tonalitat de mi major.

  2. La mort de Åse (Åses død). Andante doloroso, en si menor.

  3. Dansa d’Anitra (Anitras Dans). Tempo di mazurka, en la menor.

  4. A la cova del rei de la muntanya (Dovregubbens hall). Molts canvis de caràcter (Alla marcia et molto marcato, Più vivo, Stringendo al fine), en si menor.

 

Suite núm. 2

 

La Suite núm. 2, op. 55, va ser escrita el 1891. L’estructura és la següent:

 

  1. El segrest de la núvia. El lament d’Ingrid (Bruderovet. Ingrids klage). Allegro furioso-Andante doloroso, en sol menor.

  2. Dansa àrab (Arabisk Dans). Allegretto vivace, en do major.

  3. El retorn de Peer Gynt. Tempesta en el mar (Peer Gynts hjemfart. Stormful aften pa havet). Allegro agitato, en fa# major.

  4. Cançó de Solveig (Solveigs Sang). Andante-Allegretto tranquillamente, alternant la menor i la major.

 

 

Escolta un fragment de ‘Peer Gynt’ Suite No. 1, Op. 46 – “El matí” (orquestra).

 

Toca amb la flauta el fragment d’El matí de la suite Peer Gynt.

 

 





GRIEG, Edvard

26 09 2009

 

GRIEG

Edvard Hagerup Grieg  va néixer a Bergen (Noruega) el 15 de juny 1843 i va morir el 4 de setembre a la mateixa ciutat el 1907.

 És el compositor noruec més important i un dels més destacats del nacionalisme del segle XIX.

Fou el quart de cinc fills.  La seva mare, Gesine, era una gran pianista i professora de piano. El seu pare, Alexander, era cònsol britànic i afeccionat a la música, per això organitzava vetllades musicals al seu saló. Per tant, tenien una elevada posició social i un bon ambient musical.

Al sis anys va rebre classes de piano de la seva mare, que el feia estudiar cada dia. Els estudis de l’escola no li interessaven gaire, només la música.
El 1860 va patir una malaltia que afectà el seu pulmó esquerre i que li portà problemes de salut la resta de la seva vida.

 

Va estudiar a Leipzig i a Copenhaguen; allí hi conegué el compositor Rikard Nordraak, que l’orientà a aprofundir el folklore noruec. Va conèixer també Liszt i altres músics europeus de l’època.

L’any 1867 es casà amb la seva cosina, la cantant Nina Hagerup, a qui considerava la intèrpret ideal de les seves composicions.

Feia moltes gires com a concertista de piano, composava encàrrecs i durant dos anys va fer de director de la Societat Harmònica de Bergen.
Tot fent gires de concerts, va viatjar a Praga, Varsòvia i París.
Va ser membre de la Reial Acadèmia de la Música Sueca amb vint-i-nou anys, de l’Acadèmia de les Arts Franceses el 1890 i doctor honoris causa de la Universitat de Cambridge (1893) i de la d’Oxford (1906).

 

Mentre preparava un viatge a Anglaterra, patí un atac de cor i va morir. El seu funeral fou d’abast internacional. El cos fou incinerat i l’urna que conté les seves cendres es troba a Troldhaugen, on actualment hi ha un museu en memòria del compositor.

 

La seva amistat amb escriptors del país, com Ibsen i Björnson, fa que Grieg posi música als seus poemes i obres de teatre. “Peer Gynt” es basa en un drama d’Ibsen, que Grieg transformà en dues suites per a orquestra; cadascuna d’elles inclou diferents temps o quadres de la vida fantàstica de Peer Gynt.

Actualment ens sonen molts fragments de música de Grieg per ser la banda sonora d’anuncis televisius; això per exemple succeeix amb “El matí” de la Suite nº1 de “Peer Gynt“.

A part de la suite Peer Gynt  també destaquen  altres obres com el “Concert per a piano i orquestra en La m, op. 16”, les “Danses noruegues”, diferents quartets, sonates, peces per a piano i arranjaments de música folklòrica. No va compondre ni simfonies ni òperes.





J. S. BACH

25 09 2009

BachJohann Sebastian Bach va néixer a Eisenach (Alemanya) el 1685. Era el més jove de vuit fills. El seu pare era músic de l’orquestra a Eisenach i el va iniciar en la música. Quan va morir el pare (Johann tenia només vuit anys), va anar a viure amb el seu oncle, Johann Christoph Bach, que també era músic, organista, i que li va ensenyar a tocar aquest instrument. Més endavant va formar part d’un cor a l’escola i també va treballar com a violinista tot i ser un adolescent, encara. El 1703 (amb divuit anys) fou nomenat organista a la cort.

El 1707 es va casar amb la seva cosina, Maria Barbara Bach. Va seguir treballant com a organista i compositor, fins que es va discutir amb el consell parroquial per a qui treballava. Llavors es traslladà a Weimar. Més endavant va marxar a Köthen per dirigir l’orquestra de la cort del príncep Leopold. També viatjà a Viena.

El 1720 va morir la seva esposa, i un any desprès es casà amb Anna Magdalena Wilcken, una excel·lent soprano.

Va tenir tretze fills, dels quals tres van ser músics molt reconeguts: Wilhelm Friedmann Bach (1710-1784), Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788) i Johann Christiam Bach (1735-1782).

Va treballar de cantor, de director musical, de compositor i de mestre.

Els darrers anys de la seva vida va patir una malaltia a la vista. El van operar dos cops sense resultats.

Considerat el músic més important del Barroc. També fou el membre més important de la seva gran família, una nissaga de músics, des dels seus avantpassats fins als seus descendents, al segle XIX.

Va ser conegut a Alemanya com a organista, però no com a compositor. De fet, molts anys desprès de la seva mort, al s. XIX, ningú recordava l’obra de J. S. Bach, fins que un musicòleg va publicar una biografia seva, i Mendelssohn (un músic famós) va dirigir una obra seva.

Les seves obres més importants són:

Concerts de Brandenburg (per a diversos solistes i orquestra).

La passió segons san Mateu (obra vocal)





LA PREHISTÒRIA

25 09 2009

De la prehistòria no tenim cap partitura, perquè encara no s’havia descobert l’escriptura ni el paper. Només podem fer suposicions a través de les troballes d’objectes als jaciments arqueològics i de les imatges que han quedat de pintures rupestres.

Hi ha uns especialistes, anomenats arqueomusicòlegs, que dins de l’Arqueologia, s’especialitzen en les troballes relacionades amb la música.

Suposem que la música va poder néixer per diverses causes: pels moviments rítmics del treball al camp, provocant la necessitat de cantar o fer sons que ajudessin a sincronitzar el ritme. O bé per la necessitat de invocar les forces de la natura o els déus o la màgia, per tal d’afavorir a la comunitat quan hi havia dificultats.

S’han trobat restes d’instruments musicals de quatre tipus diferents:

  • Idiòfons (que es piquen): sonalles, pals.
  • Membranòfons (que tenen una membrana de pell, que vibra): tambors.
  • Cordòfons (de corda): arcs.
  • Aeròfons (de vent): flautes fetes amb ossos d’animals.




CAMILLE SAINT-SAËNS

24 09 2009

Charles Camille Saint-Saëns

va néixer a París (França), el 9 d’octubre de 1835 i va morir als 86 anys a Alguer (Algèria).

Compositor, pianista i organista de l’època musical del Romanticisme.

La seva mare era aficionada a la música i el seu pare va morir pocs mesos desprès de néixer Camille. La seva mare i la seva tieta li ensenyaven música des de petit. Amb només tres anys ja començava a composar. Va fer classes de piano amb un mestre (Stamaty) i desprès, amb set anys, classes de composició i d’orgue.

Amb dotze anys va fer el seu primer concert de piano, amb una peça de Mozart.

A més de piano, va estudiar molt: astronomia, literatura i arqueologia. Va ser nomenat doctor Honoris Causa per la Universitat de Cambridge (un reconeixement que fa la universitat).

Va guanyar diversos premis musicals. Era un virtuós del piano i de l’orgue.

Fou molt conegut per voler donar a conèixer a tothom la música instrumental francesa.

El 1875 es va casar amb Marie Laure Emilie Truffot, però va ser un matrimoni molt trist: van tenir dos fills i tots dos van morir amb poc temps de diferència i es van separar sis anys desprès.

El 1881 també va morir la seva mare i Camille es va deprimir tant que va decidir posar-se a viatjar per tot el món fent música: va anar al Nord d’Àfrica, Portugal, Índia, Estats Units, els Països Escandinaus, Amèrica del Sud i Espanya (on va conèixer al músic Enrique Granados).

Els darrers anys de la seva vida passava els hiverns a Algèria (Àfrica del Nord), un país on també es parla francès. Allà va morir als 86 anys.

Va composar molts tipus de música (òpera, simfonies, música de cambra, peces per a piano, cançons, música religiosa…).

Les seves obres més famoses són l’òpera “Samson i Dalila” i l’obra instrumental “El carnaval dels animals”. Tot i que aquesta darrera és la més coneguda, perquè és molt divertida, a ell no li agradava gaire, i va prohibir que es toqués en públic mentre vivia, excepte l’única peça que li agradava: “El cigne”.

Escolta aquesta obra en aquest enllaç (clica damunt de la imatge):