Haydn, Franz Joseph

FRANZ JOSEPH HAYDN

(Àustria, 1732 – Àustria, 1809)

Joseph Haydn va néixer el 31 de març de 1732 aRohrau, Àustria.

El seu pare, Mathias, era constructor de carros i músic aficionat. La seva mare, Anna Maria Koller, era cuinera a la casa del comte Harrach, senyor de Rohrau. Era el segon de dotze fills, només sis dels quals van arribar a adults. Un d’ells també va ser un músic conegut a la seva època, Michael Haydn.

Als sis anys el seu oncle, Johann Mathias Franck, mestre d’escola i mestre de cor a Hainburg, li comença a ensenyar música. Amb ell forma part de la coral de l’església, i més endavant canta a la catedral de Viena. També aprèn a tocar el violí.

Als 27 anys és nomenat director de música de l’orquestra del comte de Morzin i desprès forma part dels músics d’una família de nobles d’Hongria. Finalment, treballa fent música per al príncep, tenint molt d’èxit musical.

Al 1781, Haydn contacta amb Mozart i es fa amic seu.

Desprès de treballar per al fill i el nét del príncep, treballa per a un empresari d’Anglaterra i es trasllada allà. La universitat d’Òxford li atorga el títol Honoris Causa.

Més tard, torna a Viena.

Haydn mor el 31 de maig de 1809 (amb 77 anys) a Viena.

Les composicions de Haydn més conegudes són els seus quartets de corda, la missa “La creació”, la simfonia “La sorpresa” (Simfonia n. 94 en Sol M) i la simfonia “El rellotge”.

Haydn, Mozart i Beethoven són recordats com els tres compositors més importants del Classicisme.

Beethoven, Ludwig Van

LUDWIG VAN BEETHOVEN

(Alemanya, 1770- Àustria, 1827)

Va néixer a Bonn (Alemanya) el 16 de desembre de 1770.

Fill d’una família humil no va tenir una infància molt agradable.

El seu pare, cantant de la capella de la cort, era un alcohòlic i estava obsessionat en convertir al seu fill en un nen prodigi, com ho era Mozart. L’obligava a estudiar hores i hores tancat a la seva habitació i el maltractava quan no realitzava els exercicis que li imposava.

Als 8 anys el pare presenta a Beethoven en concerts i fa una gira per Holanda. Als 12 anys destaca com a intèrpret de piano, orgue i viola. Rep lliçons de grans mestres com Mozart, Haydn i Salieri.

Beethoven té una vida difícil. Quan mor la seva mare s’ha de fer càrrec dels seus germans, i quan per fi se’l reconeix com a compositor comença a quedar-se sord. Tot i això, és tan bon músic que sap veure si un altre músic s’equivoca tocant mirant la posició dels seus dits.

Amb 39 anys aquest músic es queda sord completament i això, junt amb la vida tan difícil que ha tingut, fa que tingui un caràcter esquerp i solitari, però alhora és un home fort i tenaç, fet que l’ajudarà a composar obres on contrasten la tristesa i el dolor amb l’alegria i l’amor. No deixa de composar malgrat la sordesa. Ell recorda com sona la música en el seu cap i així pot seguir escrivint partitures d’una música que no podrà escoltar mai. És un fet molt trist per a un compositor.

Beethoven trenca amb el paper del músic al servei de l’església o de la cort. És un artista que viu gràcies a les seves publicacions i concerts, tot i que això el portarà a tenir problemes econòmics. És un home que estima la llibertat.

Després de patir diferents desamors, el 26 de maç de 1827 mor sol a Viena (Àustria) enmig d’un dia tempestuós.

Les seves obres més conegudes mudialment són:

“Para Elisa” (Composició per a piano sol) i les simfonies (composicions per a orquestra simfònica): Simfonia “La Pastoral”, Simfonia “L’Heroica” (dedicada inicialment a Napoleó) i Simfonia núm. 9 (“Himne a l’alegria”).